Reprovació de censura

Autor: Vicent Francesc Sales Mateu, diputado provincial y concejal del Ayuntamiento de Castellón

La compareixença del president del Govern a principis d'agost al Parlament per donar explicacions de l'anomenat "cas Bárcenas" li va resultar al PSOE tan calamitós com un tir per la culata amb una escopeta de fira. Després de tan sonor fracàs, ara toca intentar vincular el nom del President a una hipotètica "reprovació".

Donat que la llei no obliga al president del Govern a respondre en persona cap interpeŀlació parlamentària, el PSOE va registrar ahir al Congrés dels Diputats una sol·licitud en eixe sentit, que farà que es demane la reprovació en votació en Càmera al llarg del mes de setembre.

A més, la portaveu socialista, Soraya Rodríguez, va anunciar que paral·lelament, els socialistes han registrat una Proposició de Llei per modificar el reglament parlamentari (articles 180, 183 i 184) per fer possible que les interpeŀlacions puguen fer-se directament al president del Govern, ja que amb l'actual normativa, pot delegar en qualsevol ministre.

Crec que no és una mala proposta. El que és una vertadera llàstima és que la portaveu socialista haja perdut els huit anys de Zapatero per fer una proposta tan interessant, ja que això ens ha privat de poder escoltar amb deler la retòrica del magnífic comptador de núvols que tenim per expresident.

És més, continua la diputada socialista afirmant que si en la seua intervenció el President menteix, automàticament que es convoque un Plenari exprés per reprovar-lo i així fer-lo dimitir immediatament.

Un autèntic brindis al sol

L'ordenament jurídic espanyol no contempla la dimissió de l'interpel·lat -i si no que li ho pregunten a l'exministra de Foment, Magdalena Alvarez, reprovada pel Senat en 2007 i que malgrat això, va continuar enganxada a la catenària- però més enllà d'açò, l'ocurrència socialista el que evidencia és la nul·la capacitat dels socialistes per utilitzar aquells elements normatius que sí preveu l'ordenament jurídic espanyol.

La Constitució ja li ofereix a l'oposició la moció de censura. Una moció de censura constructiva comporta, en cas de prosperar, la destitució del president del Govern i la investidura d'un nou candidat.

El problema per tant, no és que no es disposen de mecanismes de fiscalització. El problema és que els socialistes no tenen ni els vots necessaris, ni l'autoritat moral per exigir res, ni sobretot, un candidat alternatiu per a eixa moció de censura i la seua hipotètica investidura.

Ni tan sols el fet de no tindre els vots necessaris deuria ser un impediment si almenys es tinguera l'autoritat moral per portar-la endavant. Perquè es pot perdre una votació per una qüestió aritmètica, però quan es te autoritat moral i ètica, el desgast polític que es pot causar potser irreversible. I si a més es te un líder amb empenta, que destil·la il·lusió i que aglutina al seu voltant una ampla majoria social més enllà de la del seu partit, en eixe cas estaríem davant del primer pas abans d'un canvi electoral.

Però este no és el cas. Els socialistes conserven l'estigma de ser uns pèssims gestors de l'economia. Conserven tots els prejudicis ideològics que han enfonsat la nostra economia. La immensa majoria de ciutadans els recorda com els que van enganyar als espanyols dient que no hi havia crisi i intentant amagar-la; els que van conduir l'economia espanyola des d'un 3% de superàvit a un 11% de dèficit; per haver estat incapaços d'articular un discurs nacional; per haver fet ministres a autèntics i autèntiques indigents intel·lectuals; per enfrontar als espanyols reobrin ferides amb velles històries de velles guerres; per practicar el cordó sanitari amb qualsevol partit minoritari amb tal de marginar a la meitat de la població espanyola; per deixar l'Estat del Benestar en fallida total i en situació insostenible.

Però és que a més de no tindré credibilitat, els que continuen al capdavant del partit, són els mateixos que han portat el país a la ruïna més absoluta, amb Rubalcaba com a sempitern cap de llista.

Tindre de líder a un polític que era el portaveu dels governs del GAL, que ja estava en quan Felipe González va deixar el país amb un 23% de desocupació al 1996 i que ha contribuït a l'enfonsament econòmic i moral de la desgraciada era zapateril és com per a posar-se a tremolar i ni per espitllera plantejar-se una moció de censura que poguera semblar més bé un harakiri en tota regla.

Opiniones	Deja tu Opinión
No existen opiniones para este elemento.

Arriba Opinión Enviar a un amigo Volver Atrás