Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y optimizar su navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta nuestra política de cookies

No conèixer la ciutat on viuen

Autor: Vicent Francesc Sales Mateu, diputado de Promoción Económica de la Diputación de Castellón y concejal de Cultura del Ayto. de Castellón

Al plenari del Ajuntament del dijous de la setmana passada, vàrem tindre l’oportunitat de viure una situació realment surrealista. El Bloc va presentar una moció en la que demanava que l’Ajuntament a més de posar el nom de Guillem Agulló a un carrer, es preocupara d’esborrar les pintades feixistes i neonazis que “omplin” la ciutat.

La intervenció de la Sra. Carreras va fregar l’esperpent més absolut quan va fer un retrat d’una ciutat que més o menys déu ser com el Berlín dels dies anteriors a l’incendi del Reichstag: nazis per tots els llocs, perilloses bandes de feixistes arraconant als pacífics vianants i joves amb les creus gammades amedrentant als pacífics comerciants de tots els ravals de la ciutat. Ah! I tot amb la connivència del Partit Popular, clar.

Quan la senyora Carreras es retirava al seu escó li vaig dir literalment “no saps en quin país vius”.
Més enllà de que Nomdedéu -que ja se sap que vol ser el julivert de totes les salses- m’atribuïra al seu Facebook que la frase li la vaig dir a Brancal, cosa que és incerta perquè fins i tot Carreras em va contestar, i més enllà de que la socialista Carmen Oliver també es sumara a la festa dient que ells viuen al carrer –que ja me contaràs a quin carrer viu tot ple de fatxes-.

Bé, dic que més enllà de tot això, té nassos la cosa, que a l’Ajuntament de Castelló el dia que l’Enquesta de Població Activa diu que a la província de Castelló hi ha 93.500 desocupats, eixe dia, a l’esquerra política de la ciutat el que més li preocupen són els nazis, que diu que n’hi ha molts a Castelló. Darrere d’eixa xifra, hi ha 93.500 drames humans. Suficients motius per no deixar de treballar en l’única cosa per la que val la pena deixar-se la pell en política en estos moments: mitigar com siga el drama de l’atur.

I té nassos també que estiguem parlant d’extrema dreta justament el dia que l’esquerra violenta i antisistema havia anunciat l’assetjament al Congrés dels Diputats a Madrid. Finalment este intent de setge al Congrés va quedar reduït a les càrregues policials contra el miler de radicals que en la seua fugida es van dedicar al vandalisme per tot el centre de Madrid.

Malgrat el fracàs evident de la convocatòria -degut no només al fort desplegament policial, sinó també a la negativa a participar de plataformes com el 15M i similars, la qual cosa demostra que la deslegitimació dels violents per part d’aquells que els serveixen d’excusa, és el millor mitjà per aillar-los socialment-; no seria prudent menysprear la vertadera intencionalitat que animava a estos grups, disposats a practicar la violència directa contra la Policia, amb pautes de “guerrilla urbana” que bé podrien rivalitzar amb la “kale borroka” proetarra.

És el totalitarisme i el radicalisme d’esquerres el que en estos moments preocupa a la societat espanyola, i no els quatre fatxes que pot haver a la ciutat de Castelló, que es concentren tots a un local al carrer Martínez de Tena, al barri de La Guinea i la Policia els té perfectament controlats, sap qui són i a què es dediquen.

El problema ací és l’absurda competició que els tres partits de l’oposició a l’Ajuntament han començat a fer de cara a les eleccions de 2015, a vore qui és més radical dels tres i pot endur-se el vot més radical. Allà ells i la seua tripartita competició. Al final, com sempre li tocarà al Partit Popular liderar l’ampla majoria social de la ciutat per tirar endavant i buscar el benestar de la immensa majoria dels ciutadans.

 

Opiniones deja tu opinionDeja tu Opinión
No existen opiniones para este elemento.

Arriba OpiniónOpinión Enviar a un amigoEnviar a un amigo Volver AtrásVolver Atrás