string(3) "web" El TRAM que mossega la cúa... al PSOE | ppcastellon.es
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y optimizar su navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta nuestra política de cookies

El TRAM que mossega la cúa... al PSOE

Autor: Vicent Sales Pascual, diputado de Promoción Económica de la Diputación de Castellón y concejal de Cultura del Ayto. de Castellón

El passat cap de setmana es va disputar a Vitòria la Copa ACB de bàsquet. Els amants de l’esport de la cistella varem tindre l’oportunitat de vore, no només un dels espectacles esportius més importants que se celebren al nostre país, sinó també de gaudir d’una ciutat mitjana, agradable i de bona qualitat de vida com és la capital basca.

Una ciutat que compta amb un sistema de transport, el “tranbia” que conecta els barris més allunyats de Vitòria amb el centre de la ciutat mitjançant una línia amb dos ramals que permet als usuaris arribar als barris d’Ibaiondo, Lakua i Abetxuko en 15 minuts des del centre.

El projecte inicial del tranvía vitorià va tindre un gran refús sócial i manca de consens, però finalment en 2004 sent alcalde Alfonso Alonso, del Partit Popular, es va aprovar un projecte que anava a costar més de 100 milions d’euros i un recorregut aproximat de 9 km. Al 2007 entrava al govern municipal de Vitòria el socialista Patxi Lazcoz, les obres no es van suspendre, sinó que es va culminar el ramal de Lakua i es van licitar els ramals d’Arriaga i Abetxuko.

El tranvia de Vitòria es va inaugurar el 23 de desembre de 2008 en presència del Lehendakari Juan José Ibarretxe (Partit Nacionalista Basc), l’alcalde de Vitòria Patxi Lazcoz (Partit Socialista) i l’alcalde que va impulsar el projecte, Alfonso Alonso (Partit Popular).

El projecte de tranvia de Vitòria, no ho puc evitar, em recorda molt al projecte del TRAM de Castelló: una línia que vertebra la ciutat d’Est a Oest passant pel centre, unes obres que necessiten la paciència de veïns i comerços, un sistema de prioritat semafòrica per garantir regularitat i fiabilitat en el seu ús, una plataforma de formigó de 6 metres d’amplària per fer circular un tranvia en doble via i que és compartida en alguns trams amb vehicles particulars i autobusos urbans, i un important esforç inversor.

L’aparició del tranvia a Vitòria, a l’igual que el TRAM a Castelló ha incorporat un nou element a la ciutat que ha suposat un gran esforç d’integració urbana, però esta dificultat és, al mateix temps, una virtud, perquè el tranvía, com el TRAM, s’han convertit en un instrument eficaç per a la reordenació urbanística de la ciutat i la millora de la seua trama arquitectònica.

Les reticències inicials i les discrepàncies es van tornar en font de consens en quan els socialistes varen arribar al govern municipal vitorià.

I éste és el “quid” de la qüestió. El projecte de tranvia de la capital vitoriana ha estat desenvolupat al mateix temps per un govern autonòmic nacionalista, un govern municipal popular i després per un govern municipal socialista. Tots els grups polítics han fet del “transiberià” -com els hi agrada dir als vitorians en referència a “Sibèria-Gasteiz” pels rigors invernals que pateixen-un projecte propi. No és tan sols un projecte de consens, el consideren un projecte propi de ciutat perquè tots els que han tingut responsabilitats de govern s’han vist obligats a treballar per ell.

A Castelló en canvi, els socialistes i nacionalistes, entre d’altres no senten el TRAM com a propi. Per què? Molt senzill, no han governat. Alguns mai i altres fa massa anys com per recordar el que suposa ser un partit de govern, amb responsabilitats de partit de govern.

I eixe és el “mollet que els mossega la cúa” als socialistes, que potser no recolzen el TRAM perquè no han governat com per sentir-lo com a propi; i no governen perquè són incapaços de sentir com a propi un projecte de ciutat que, malgrat les incomoditats temporals, la immensa majoria dels ciutadans valoren com a possitiu, com a un element d'integració de la universita, el Grau, el centre i amb el qual, en paraules de l'alcalde Bataller, els castellonencs estan més prop que mai els uns dels altres.

Eixe mossegar-se la cúa els ha portat a ridículs tan sonats com oposar-se a l’obra d’acondicionament del Parc de Ribalta, que finalment s’ha convertit en un emblema, no sols del que és un projecte de ciutat, sinó també del que és la demagògia més barroera dels grups de l’oposició.

 

Opiniones deja tu opinionDeja tu Opinión
No existen opiniones para este elemento.

Arriba OpiniónOpinión Enviar a un amigoEnviar a un amigo Volver AtrásVolver Atrás