Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y optimizar su navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta nuestra política de cookies

Cap idea d’Espanya?

Autor: Vicent Francesc Sales Mateu, diputado provincial y concejal del Ayuntamiento de Castellón

Al passat plenari de la Diputació en que es va debatre la moció sobre l’autonomia valenciana, me vaig adreçar al portaveu socialista, el Sr. Colomer, per recordar-li la sorpresa que em causava l’actitud del seu partit. Que tal volta seria convenient que el PSOE tinguera un perfil clar en polítiques d’Estat i que seria bo que tingueren una idea d’Espanya.

El Sr. Colomer en la seua intervenció va assegurar que els socialistes tenen la idea de construir un Estat federal per construir “d’una manera creativa una nova convivència”.

La resposta al portaveu socialista a la Diputació no cal que li la faça jo. Li l’ha donada un company seu de partit, l’exministre socialista José Luis Corcuera, qui en el debat polític organitzat el passat dimarts pel diari digital “El Confidencial” a Madrid, va afirmar amb contundència: “Convendría que mi partido supiera qué es España”. Per continuar amb que “Estado federal es una palabra inventada para salir de un atolladero que nosotros no hemos inventado”.

Esta intervenció de l’exministre Corcuera va vindre com a resposta a la afirmació d’un altre exministre, Manuel Chaves, que va assegurar que “España es un estado cuasifederal y no pasa nada por darle un impulso”. “La respuesta socialista está en la Constitución, en un nuevo pacto territorial”.

La miopia socialista és enorme. No se si els manca convicció o els sobra tacticisme polític, perquè poden governar amb els independentistes a Catalunya, amb el suport del Partit Popular al País Basc, i defensar el federalisme asimètric, el simètric o el jacobinisme centralista. Això no seria preocupant, és més podria formar part d’un enriquidor debat d’idees.

El que si és preocupant, és que confonen les aspiracions segregacionistes i separatistes amb un “problema de encaje” de Catalunya en Espanya i estan disposats a continuar fent totes i quantes cessions calguen en eixa escalada permanent a ninguna part.

És fals que estiga en discussió un debat més o menys autonomista. És fals que el debat siga l’Espanya plural o unitària, perquè la pluralitat i diversitat ja estan consagrades en la Constitució, és qüestió de desenvolupar-les més o menys, segons les diferents sensibilitats. És fals que el debat siga una Espanya més o menys federal, perquè res més contrari al nacionalisme que el federalisme, que considera al primer una font de desigualtats i privilegis. En definitiva, és fals que les contínues cessions als separatistes porten la pau territorial a Espanya i posen fi a les tensions nacionals. Només s’ha de vore com estem després de la ocurrència de Zapatero amb l’Estatut català.

La voracitat separatista no té ni tindrà límits. És fals que la finalitat del nou Estatut català fóra que Catalunya se sentira còmoda en Espanya. Per això Corcuera afirma que el federalisme no és més que una ocurrència, perquè al final accepta el pensament “buenista” de que alguns catalans no ens volen als espanyols perquè no som prou conciliadors i dialogants, perquè eixos catalans “són víctimes” i que el que hem de fer és confiar i tindre bona voluntat.

Si els socialistes pensen que amb més cessions als separatistes arribarà la pau territorial a Espanya, i posarà fi a les tensions nacionals, ja poden saltar totes les alarmes, perquè anem de cap a la disgregació territorial.

El problema no és que l’Estat de les Autonomies siga més o menys encaixador per a Catalunya que un hipotètic Estat federal. De fet és molt més asimètric el model actual que el federalisme. El problema al final és si els espanyols –fins i tot els socialistes- som o no som capaços de construir un futur de convivència sense complexos o si serem capaços d’abdicar de les nostres conviccions per confrontar davant del discurs separatista, a l’Espanya que naix en la Constitució del 78 i la Nació espanyola de ciutadans lliures i iguals.

Perquè si al discurs separatista no li oposem més que la simple aplicació de la llei, se’ls hi està regalant als separatistes el discurs polític i el de les idees. I això si que seria impossible de detindre.

 

Opiniones deja tu opinionDeja tu Opinión
No existen opiniones para este elemento.

Arriba OpiniónOpinión Enviar a un amigoEnviar a un amigo Volver AtrásVolver Atrás