Aigua per als Ports, aigua per a tots

Autor: Vicent Sales Mateu, concejal del Ayuntamiento de Castellón y diputado provincial

S’acaba de vore complida una de les reivindicacions més històriques que el nostre territori provincial ha exigit als quatre vents en els darrers quaranta anys.

El passat dilluns es va aprovar en el Consell Nacional de l’Aigua a Madrid, el Pla de demarcació de conca de l’Ebre, i es va decidir una reserva d’aigua de 10 hectòmetres cúbics a l’any per a la comarca dels Ports.

Més enllà de la quantitat, que no és menor, perquè estem parlant d’una quantitat superior a la que és capaç d’emmagatzemar el pantà d’Ulldecona, el doble del que conté el pantà del Regajo o l’equivalent a 5.000 piscines olímpiques com les que estos dies estem veient en els Mundials de Barcelona. Més enllà com deia d’esta quantitat, estem parlant de aconseguir que es reconega a la nostra província un dret pel qual hem estat lluitant els castellonencs històricament, ja que les nostres terres de Els Ports, són tributàries de l’Ebre i per tant tenien tot el dret del món a vores beneficiades per les seues aigües.

No era de rebut que un riu que llança a la mar 600 hectòmetres cúbics a l’any, no li retornara ni una gota a unes terres que li aporten cada any mitjançant els seus afluents i partint del riu Bergantes, al voltant de 32 hectòmetres cúbics.

I no era de rebut tampoc que unes terres que aporten tal quantitat d’aigua a un riu, que després llança una quantitat tan gran a la mar, any rere any tinguen problemes d’abastiment d’aigua fins al punt d’haver d’habilitar camions-cuba per portar un element tan bàsic per a la seua, la nostra subsistència.

Ahir el president de la Diputació, Javier Moliner, va voler agraïr a tots aquells que durant estos quaranta anys han estat lluitant per que este dia arribara. Des del president de la Generalitat, a les anterior corporacions provincials i autonòmiques que han fet d’esta reivindicació una constant al llarg de la seua agenda política.

Però si això és ben cert, i el mèrit déu ser compartit, no és menys cert que ha estat el tesó de Moliner i el seu equip el que ha aconseguit que esta històrica reivindicació tinguera un final feliç. Ha estat la insistència de la Diputació de Castelló i la sensibilitat del Govern de Mariano Rajoy, amb el seu Ministre, Miguel Arias al capdavant, la que li atorga a la província el reconeixement de conca que fins ara sempre se’ns havia negat.

Però si la notícia en sí ja és positiva, el saber que per a fer-se efectiva, el pla de conca de l’Ebre recull en el seu capítol d’inversions, 22’5 milions d’euros per materialitzar en la comarca de Els Ports, a través de pous, canalitzacions, i tot un seguit de mesures que permetran aprofitar l’aigua que es genera a les nostres comarques, va a parar a l’Ebre i ara podrà permetre’ns que l’aprofitem en el seu viatge de tornada.

El que anteriors governs sempre ens havien negat, ara se’ns reconeix. La sensibilitat que anteriors governants mai van tindre cap a les nostres comarques, ara es plasma amb esta mesura. L’aigua per a tots que tantes vegades els valencians en general i els castellonencs en particular haviem demanat no com una mesura de solidaritat, sinó com a conseqüència d’un dret inalienable, ara cobra tot el seu sentit amb el present acord.

Enhorabona i gràcies. Enhorabona a tots els habitants de Els Ports i de la província. Per fí tindrem el que ens pertoca.

I gràcies a tots els que durant anys han lluitat sense desmaiar pel que era de justícia i només des de la miopia política i des de la rencúnia es negava sistemàticament.

Opiniones	Deja tu Opinión
No existen opiniones para este elemento.

Arriba Opinión Enviar a un amigo Volver Atrás