Defensa permanent de les víctimes

Autor: Vicent Sales Mateu, Vicepresidente de la Diputación de Castellón

El passat dimarts el Partit Popular va presentar al plenari de la Diputació una moció amb l’objectiu de sensibilitzar als Grups Polítics del Parlament a que reconsideren la seua postura sobre la derogació de la PPR.

Ho vam fer en nom del sentit comú, que ens ratifica en una veritat palmària: la incapacitat de determinats delinqüents per reinserir-se.

Una incapacitat que no prové d’un trastorn mental insuperable –de vegades també-, sinó d’una manca absoluta de penediment i empatia amb les víctimes.

Qui refusa esta pena argumenta sovint el dret a la reinserció dels presos; un mantra utilitzat com si l’Estat tinguera l’obligació ineludible de reinserir al pres amb independència del pres mateix.

Hi ha un matis d’importància cabdal: la reinserció és un dret del reu, no una obligació de l’Estat. Ningú pot obligar a un altre a reinserir-se si no vol. Li correspon al reu i només a ell, demostrar inequívocament que és capaç de reincorporar-se a la societat pacíficament i ser mereixedor de la llibertat perduda després de gravíssims delictes.

No hi ha cap crueltat, ni vexació o conculcació de drets fonamentals en la privació de llibertat a subjectes sobre els que se te la certesa de la seua reincidència. L’única crueltat i vexació és la que resideix en l’interior del cap d’estos miserables, que tan prompte se veuen lliures  i tenen oportunitat, tornen a atemptar contra la vida d’una nova víctima.

En ocasions i de forma gratuïta, s’acusa de ‘legislar en calent’. És inaudit, la PPR ja està en vigor. Són altres els que la volen derogar. Entre les atrocitats d’un assassí com De Juana Chaos, els assassins de les xiquetes d’Alcàsser, el de Mari Luz Cortés, el violador de l’ascensor; el pare que va matar als seus fills amb una radial –primer condemnat a esta pena-; el Chicle, assassí de Diana Quer i un bon grapat de bèsties com estos, han passat desenes d’anys. Temps suficient per pensar, amb calma i precisió, una resposta adequada.

Perquè com molt bé exigeix el TC, no es tracta d’una condemna indefectible, sinó d’una pena revisable en funció de l’evolució de les circumstàncies de cada reu. 

Qui no és capaç de viure en llibertat perquè mata, viola de forma salvatge, i a més, no és capaç de reinserir-se, ha d’assumir que hi ha una pena d'acord amb la seua barbàrie.
Per a este tipus d’assassins és per a qui esta societat, plenament democràtica, reclama majoritàriament i a crits el manteniment de la PMR.

Una pena, l’única que respectant la vida del reu, ens permet també mantenir-lo lluny de les seues potencials víctimes, persones innocents que, estes sí, veritablement mereixen poder traçar els seus plans de vida en llibertat i sense que un indesitjable, rabiós i conegut delinqüent, vinga a furtar-li la vida i alguna cosa més.   

Una pena sols aplicable a supòsits taxats d’excepcional gravetat i que a més, malgrat tot possibilita i aspira a la reinserció.

És una pena avalada  pel Consell d’Estat; pel CGPJ; pel Consell Fiscal; per la doctrina jurídica espanyola més prestigiosa. I sobretot avalada pel TEDH que diu que ‘és legítima i compatible amb la Convenció Europea de Drets Humans, sempre que siga revisable i oferisca al penat un horitzó d’esperança d’alliberament’.

Ni és una cadena perpètua; ni és inconstitucional; ni és una pena d’aplicació general; ni és desproporcionada; ni fa d’Espanya una illa a Europa –de fet només Portugal i Croàcia no la tenen-; ni naix al calor de l’actualitat; ni és una pena que no compte amb el suport de la societat i de la majoria d’experts jurídics i doctrinals.

Per al Grup Popular la defensa de la PPR és una qüestió de principis. No anem a renunciar a la protecció de les víctimes i no anem a tapar-nos els oïts davant el clamor de la societat a favor de la PMR.

Opiniones	Deja tu Opinión
No existen opiniones para este elemento.

Arriba Opinión Enviar a un amigo Volver Atrás