Avortament: Llei de terminis o Llei de supòsits

Autor: Vicent Francesc Sales Mateu, diputado provincial y concejal del Ayuntamiento de Castellón

El passat divendres dia 20 el Govern d’Espanya va presentar l’avantprojecte de Llei d’Interrupció de l’embaràs, que ha de substituir a la Llei socialista de 2009.

En estos dies són diverses les veus que s’han alçat des de tots els àmbits de l’espectre polític per posicionar-se a favor o en contra d’esta modificació legislativa.

Les unes, com les de la socialista Elena Valenciano per demanar llibertat de vot per a les diputades del Partit Popular. Si els diputats i diputades espanyols no tenen llibertat de vot, ni tenen suficient criteri per mantindre una posició sobre cap tema, aleshores urgeix una reforma immediata del funcionament del Congrés i de la forma d’elecció dels diputats. Però eixe és un altre tema.

També ha eixit Rubalcaba per afirmar que este avantprojecte canvia la llibertat de la dona per uns quants vots de l’extrema dreta. Alguns diuen que esta reforma incomoda a part del Partit Popular, que no entén per què s’ha de canviar la Llei socialista de 2009 per substituir-la per una Llei de 1985 dubtant de que això siga un veritable progrés.

Intentar debatre des de la sensatesa en un tema tan sensible és difícil, però ho vaig a intentar. La Llei de Terminis de 2009 convertia en un “dret”, el que no és sinó la conculcació de l’article tercer de la Declaració Universal de Drets Humans, que diu que “tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seua persona” i la vulneració de l’article 15 de la Constitució Espanyola: “Tots tenen dret a la vida i a la integritat física i moral”.

La Llei de Terminis de 2009 es va fer amb una absoluta manca de demanda social respecte a la Llei del 85; no formava part del Programa Electoral del PSOE de les eleccions de març de 2008, en canvi esta reforma actual, si que estava en el programa electoral del Partit Popular de 2011. Per últim la Llei de Terminis de 2009 es va tramitar en un context de pressió dels empresaris i propietaris de les clíniques avortistes, que es trobaven en l’ull de l’ huracà per les denúncies de practicar avortaments a dones embarassades de 8 mesos, per l’absoluta manca de control que s’estava exercint sobre estes clíniques.

Alguns entenem que passar d’una Llei de Terminis a una Llei de Supòsits és una qüestió de Drets Humans, no una qüestió religiosa. El reconeixement jurídic dels Drets Humans i la seua ampliació, és fruït del progrés del ser humà en la comprensió de la seua realitat i de la seua dignitat com a persona.

Però és que en un sentit estrictament jurídic, posar fi a una vida humana no té cabuda en el nostre ordenament, perquè com ja va concloure el Tribunal Constitucional en l’única sentència que fins ara aborda la qüestió, la 53/1985, la vida del “nasciturus” constituïx un bé jurídic, la protecció del qual es troba garantida en l’article 15 de la Constitució.

El problema de la Llei de Terminis socialista de 2009 és que el valor jurídic que en ella se li dona a la vida humana del “fetus” és nul. En esta llei, la voluntat de la mare, el que alguns anomenen “el dret a decidir de la mare”, és prou per acabar amb la vida del seu fill o filla emportant-se per davant un bé –la vida del nasciturus- que està constitucionalment protegit.

Amb la Llei de Terminis estem davant d’una col·lisió de drets, i parlar del dret a l’avortament, és tant com dir que hi ha persones que tenen la facultat legal de disposar de la vida d’un altre ser humà. Un ser humà a qui el Codi Civil reconeix drets d’herència no pot ser privat del màxim dret possible, el dret a la vida.

No es poden per tant admetre eufemismes de l’estil de parlar de l’avortament com si parlarem de la “salut reproductiva de la mare”, com si estiguérem parlant d’un mètode anticonceptiu.

És cert que a 2011 amb la “Llei Aído” no es va produir un augment d’avortaments respecte a les dades de 2007 o 2008, com preveien els més pessimistes, com també és cert que no es va produir una disminució com apuntaven els més optimistes. Si fa no fa, la mateixa xifra d’avortaments a Espanya: 118.000. De fet la xicoteta disminució que s’ha produït a 2013 té més a vore amb l’abandonament d’Espanya de col·lectius d’immigrants degut a la crisi que a un canvi sociològic al nostre país.

Les enquestes diuen que la societat està pràcticament dividida al 50% en esta qüestió, encara que una ampla majoria pensa que no és un plat de gust avortar i que això no ha d’estar penalitzat per a les dones.

Per això la reforma que planteja el Govern d’Espanya aporta una novetat sobre la Llei de Supòsits de 1985, com és el fet de que en cap cas es castigarà penalment la conducta de les dones.

L’altra novetat de l’avantprojecte de Llei és l’eliminació del tercer supòsit que tenia la Llei del 85 -a més de la violació i el risc per a la vida de la mare- i és que desapareix el supòsit de les discapacitats o malformacions en el fetus. El Govern vol internacionalitzar el debat en Europa, per a que la resta de legislacions europees s’adapten a la Convenció de Nacions Unides sobre els drets dels discapacitats.

La decisió de dur al Parlament Europeu la futura Llei Orgànica per a la Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona embarassada (com es dirà la nova llei de l’avortament), vol escenificar en Europa la minoria en la que es troben les tesi socialistes en este assumpte. Llei de Terminis o Llei de Supòsits, és una qüestió de concepte, és una qüestió de resoldre el conflicte que hi ha en la col·lisió de drets entre el nasciturus i la dona embarassada. Igual que cal resoldre el conflicte amb la Convenció de Nacions Unides sobre els drets dels discapacitats, que vincula a Espanya ara, cosa que no feia fa uns anys i que reconeix que els “Estats reafirmen el dret inherent a la vida de tots els sers humans i adoptaran totes les mesures necessàries per garantir este dret a les persones amb discapacitat en igualtat de condicions amb les demés”.

És cert que hi ha països que tenen lleis més permissives en avortament, com també és cert que el alguns països hi ha arguments a favor de la pena de mort. Però en canvi, a Espanya, hem fet prevaldre el respecte pel dret a la vida per sobre d’un càstig que és inhumà i degradant. I per això ara és moment de canviar una llei que s’oposava als Drets Humans i que era impròpia d’una societat civilitzada.

Opiniones	Deja tu Opinión
No existen opiniones para este elemento.

Arriba Opinión Enviar a un amigo Volver Atrás