Dolorós, però necessari

Autor: Vicent Francesc Sales Mateu, diputado provincial y concejal del Ayuntamiento de Castellón

La decisió de tancar RTVV ha estat molt trista i dolorosa, però absolutament necessària. Per al Consell i per al PPCV esta sempre ha estat l’última opció, i per això s’ha lluitat en tot moment per evitar este tancament.

La decisió del TSJCV d’anul·lar l’ERO, va anul·lar també la via que podia fer viable i sostenible l’ens públic, per la qual cosa la decisió de tancar RTVV, encara que molt difícil, ha estat una decisió valenta i responsable per poder seguir garantint serveis públics com l’educació, la sanitat i els serveis socials que també són drets essencials dels ciutadans i prioritaris per al PPCV.

Els deutes amb entitats de crèdit del Grup RTVV (generats com a conseqüència de finançar les ampliacions de capital mitjançant préstecs) ascendien a 31 de desembre de 2011 a 1.097 milions d’euros. Este deute ha estat assumit per la GVA, que des del primer moment ha fet el
possible i l’impossible per mantenir una RTVV viable.

A este deute amb entitats de crèdit, cal sumar la que l’ens mantenia amb acreedors comercials i altres generades per la pròpia activitat. En este cas l’import pendent a 31 de desembre de 2011 pujava a 179’7 milions d’euros.

En total, per tant, la despesa del deute de RTVV per als valencians era de 1.257,7 milions d’euros, és a dir, a cada valencià li costa més de 255 euros.

El fet d’assolir el deute per part de la GVA no és una novetat en el panorama dels mitjans públics a Espanya. L’Estat ja ho va fer al 2006, sota el govern socialista de Zapatero, assolint el deute de 7.000 milions d’euros de RTVE, executant un ERO que va afectar a 4.000 treballadors i la Generalitat catalana ho va fer amb TV3, assolint 2.000 milions de deute.

El Consell ha estat obert a negociar durant mesos, sempre des del rigor i el realisme: el model de RTVV amb 1.695 treballadors era insostenible en esta conjuntura econòmica.

A partir d’ahí, la negociació era possible en 2012. Però els sindicats no acceptaren ninguna proposta i es tancaren en banda en el manteniment de la totalitat de la plantilla; ni tan sols atengueren a l’agost de 2012 la oferta de l’empresa que instava a una rebaixa de sou col·lectiva per salvar 200 llocs de treball més.

Per tant, el fracàs de la negociació incumbeix molt especialment als representants dels treballadors, per més que vullguen posar-se de perfil davant l’opinió pública.

El temps de negociació ha passat sense que els sindicats comprengueren que els mateixos sacrificis que han hagut de fer els ciutadans als seus llocs de treball o a les seues cases, calia fer-lo també a RTVV.

D’altra banda, no es pot negociar una sentència. La sentència judicial, conseqüència –no ho oblidem– d’un pleit impulsat pels propis sindicats, obliga a readmetre a la totalitat de la plantilla que és, precisament, un cost impossible per al Consell en estos moments.

A més, no es pot fer un nou ERO perquè ha desaparegut la causa econòmica per justificar-lo, degut a que en 2013 s’ha absorbit la totalitat del deute per part de la Generalitat. I per què va absorbir el deute la GVA? Precisament per crear un nou model de RTVV adaptat als actuals límits pressupostaris; prova inequívoca de que la voluntat del Consell era, i va ser sempre fins a la sentència, garantitzar la supervivència de la RTVV.

Per tant, compartim el pesar dels ciutadans per la desaparició de RTVV, pel que durant dos dècades hem lluitat des del PPCV, moltes vegades en solitari, tot s’ha de dir. I evidentment manifestem la nostra solidaritat amb els treballadors de RTVV i les seues famílies, però la sentència del TSJCV ens ha deixat en un carreró sense altra eixida que el tancament.

Coincidim amb l’AVL en que “la llengua pròpia és un dels principals elements de cohesió d’una societat. En la civilització contemporània, la connexió fonamental entre totes les poblacions d’un territori s’establix através dels mitjans de comunicació audiovisuals.

Per això, compartim el fet de que comptar amb uns mitjans de comunicació audiovisuals en valencià és una dotació fonamental. La societat valenciana necessita mitjans de comunicació audiovisuals en valencià, com a suport per la docència i de la indústria cultural valenciana. Per això el vicepresident Císcar ja va anunciar el passat dissabte que “hi ha solucions i se està treballant en eixes solucions”.

Però no a costa de tot i a qualsevol preu.

Ja ens sembla bé que l’oposició es solidaritze amb els treballadors de Canal Nou. Des del PPCV també ho fem. I amb les seues famílies. I també amb els que es van acomiadar l’any passat a Levante de Castelló, o a Mediterráneo, o a El Mundo, o a Radio Castelló.

Perquè sempre que es perd la veu o la ploma d’un periodista tots perdem una miqueta de llibertat i de pluralitat. Però en tots els mitjans i en tot moment.

És curiós com molts dels que ara criden, abans volien tancar o liquidar Canal Nou. Com quan els treballadors de Canal Nou eren insultats en un míting del PSPV-PSOE a la Plaça de Bous de València i que els treballadors de Canal Nou consideraven que era (sic) “fruït de la campanya d’atac, assetjament i desprestigi posada en marxa pels socialistes en els darrers mesos. (15 de maig de 2011).

O quan el 25 de gener de 2011, Jorge Alarte, secretari general del PSPV es va sumar a Jáuregui i Blanco i va demanar el tancament de Canal Nou. O Ximo Puig, dient que ningú ploraria si es tancara Canal Nou.

I clar, sabent, més, com contava Pere Mayor, exsecretari del Bloc, que Ximo Puig rebia tots els dies al Palau un fax de Canal Nou i ell elegia la noticia, quan era cap de gabinet de Lerma, a l’escoltar als socialistes parlar de manipulació informativa, em ve al cap un conegut refrany castellà, que parla de “la tacones”.

Però com que estem parlant en valencià utilitzaré una dita valenciana: “cap geperut, es veu la gepa”

Opiniones	Deja tu Opinión
No existen opiniones para este elemento.

Arriba Opinión Enviar a un amigo Volver Atrás