D'Aylan a l'Aquarius

Autor: Vicent Sales Mateu, Portavoz del PP de Castellón

El pròxim 2 de setembre farà tres anys des de que el vaixell en el que viatjava la família Kurdi des de Turquia a Grècia naufragara sense arribar al seu destí i la imatge a la platja de Bodrum del cos sense vida d´Aylan -el xiquet de tres anys d´esta família síria– suposara un punt d´inflexió en la crisi oberta per l´arribada massiva de refugiats a Europa. 

Des d´aquell moment que va resultar tan colpidor per a l´opinió pública europea, encara segueixen sent milers les persones que han seguit creuant la Mediterrània i molts han perdut la vida en l´intent. Les xifres fluctuen, però podríem estar parlant de més de 12.000 el número de refugiats i immigrants que han mort o desaparegut en estos tres darrers anys intentant creuar des de Líbia, Turquia i Marroc, principalment, a territori europeu. D´ells, almenys 750 són xiquets. Save the Children ja va denunciar l´any passat la manca de voluntat política dels estats europeus per impedir que més persones continuen morint ofegats, entre ells centenars d´infants. 

Ara ens trobem davant d´un altre fet que ens ha sacsejat les consciències. La negativa d´Itàlia i Malta a acollir al vaixell Aquarius ha tornat a posar en evidència les diferències sobre immigració que tenen els diferents estats europeus. 

Però mentre continue l´emergència migratòria i mentre els estats europeus seuen per trobar una solució, hi ha un fet que no admet demores. Davant una alerta humanitària el primer són les persones i les seues necessitats bàsiques immediates i després les solucions globals. 

Ja sé que el cas Aquarius conclou amb la solidaritat d´Espanya –una vegada més– però el problema de l´emergència migratòria continua estan present i sense solució en el curt termini. De fet ahir arribava a Catània (Sicília) la nau Diciotti de la Guardia Costera italiana, amb 937 immigrants a bord i dos cadàvers; tots rescatats davant les costes líbies el passat diumenge. 
Però la prioritat a l´Aquarius ha de ser la de salvar les vides de les més de 600 persones que van damunt del vaixell. Després ja vindran els anàlisi sobre si s´han de controlar i com els fluxos migratoris. 

La decisió del Govern espanyol ha estat la correcta, ni que siga com a toc d´atenció per a que tots els estats es posen les piles en la recerca de la solució de la qüestió migratòria. Estem parlant de persones, no d´estadístiques. 

L´únic lamentable és la passada de frenada d´alguns buenistes progres –com el president Ximo Puig– que atribueixen la decisió de Pedro Sánchez al canvi de sensibilitat produït al Govern espanyol. Ignora el president de la Generalitat Valenciana, no se si intencionadament, que només l´any 2017 a Espanya van arribar via marítima en pasteres controlades en les seues tres quartes parts per traficants, més de 22.000 persones procedents del nord d´Àfrica. I en el que portem d´any han estat 395 les pasteres amb més de 9.300 persones les que han estat ateses per Espanya, moltes d´elles salvades per l´Exèrcit, la Guàrdia Civil, embarcacions de la Creu Roja o vaixells de pescadors que se les trobaven a la deriva. 

Només una sectària atribució de superioritat moral per part d´alguns dirigents de l´esquerra és capaç de restar-li mèrits al que sense cap dubte ha estat una feina ben feta per part del nou Govern d´Espanya. 

Mentre la Unió Europea no done solucions globals, bé està que cadascú en la mesura que puguem fem el que ens pertoca com a éssers humans. Estem parlant de solidaritat i de drets humans. Ni més, ni menys.

Opiniones deja tu opinionDeja tu Opinión
No existen opiniones para este elemento.

Arriba OpiniónOpinión Enviar a un amigoEnviar a un amigo Volver AtrásVolver Atrás